Silicat Keim: per què als edificis antics
Una pintura plàstica posa una pel·lícula damunt del mur. Una pintura al silicat s’hi uneix. En una façana de pedra, maó o calç, aquesta diferència decideix si el color dura dècades o s’escrostona al cap de pocs anys.
- L’aglutinant és silicat potàssic: un lligant mineral, no un plàstic.
- Reacciona amb el suport mineral i hi queda unida, sense formar una pel·lícula que es pugui desenganxar.
- Deixa passar el vapor d’aigua, de manera que el mur continua assecant-se cap a fora.
- Necessita un suport mineral: si hi ha pintura plàstica, cal retirar-la o fer servir un silicat específic.
Què és una pintura al silicat
Tota pintura té dues parts: els pigments, que donen el color, i l’aglutinant, que els manté units i enganxats a la paret. En una pintura plàstica l’aglutinant és una resina acrílica o vinílica: en assecar-se forma una pel·lícula, com una làmina molt fina sobre la superfície. En una pintura al silicat l’aglutinant és silicat potàssic —el que a l’obra se’n diu vidre soluble o silicat líquid—, un material mineral.
La tècnica té gairebé segle i mig. La va patentar el 1878 Adolf Wilhelm Keim, a Munic, buscant un acabat per a façanes que aguantés el clima del nord d’Europa tan bé com els frescos de la Itàlia assolellada. L’empresa que va fundar continua fabricant pintures al silicat amb el seu cognom, i a moltes obres «Keim» es fa servir gairebé com a sinònim de la tècnica. A Lamper treballem amb silicats Keim a les façanes.
Els pigments també hi compten: a les pintures al silicat són minerals —òxids i terres—, que no es degraden amb el sol. Per això el color es manté estable durant dècades i envelleix sense taques, aclarint-se a poc a poc i de manera uniforme.
Com s’uneix al mur
La diferència essencial és en com s’agafa. Una pintura plàstica s’enganxa a la superfície. Una pintura al silicat reacciona químicament amb els minerals del suport i amb el diòxid de carboni de l’aire, i es forma una unió mineral que penetra en el porus. A l’ofici es diu que la pintura «silicifica»: deixa de ser una capa damunt del mur i passa a formar part de la seva superfície.
Pintura plàstica: pel·lícula al damunt
S’enganxa a la superfície com una pell. Si hi entra humitat per darrere, la pel·lícula fa de barrera, l’aigua s’acumula i la pintura fa bombolles i s’escrostona.
Silicat: unió mineral
Penetra en el porus i reacciona amb el suport. No hi ha pel·lícula que es desenganxi; el vapor d’aigua continua sortint.
Arrebossat o morter mineral
Calç, pedra, maó o formigó: els suports amb què el silicat pot reaccionar.
D’aquesta unió en surten les tres virtuts: no s’escrostona perquè no hi ha pel·lícula, deixa passar el vapor perquè no tanca el porus i aguanta la intempèrie perquè tot el sistema és mineral.
Per què té sentit en un edifici antic
Un edifici antic no té les barreres d’un de modern. Els seus murs de pedra, maó o tàpia, arrebossats amb calç, absorbeixen humitat —de la pluja, del terreny, de l’ús interior— i la deixen anar quan el temps és sec. Mentre es puguin assecar, es conserven bé. El problema apareix quan s’hi posa a sobre alguna cosa que no els deixa assecar-se.
És el que passa amb moltes façanes pintades amb plàstica les últimes dècades: l’aigua entra per una fissura, una cornisa o des del terra, no pot sortir a través de la pel·lícula i es queda a l’arrebossat. Amb el temps apareixen bombolles, escrostonaments, taques d’humitat a l’interior i, si hi ha sals, el morter es desfà per sota de la pintura.
La pintura al silicat evita aquest cercle perquè és tan permeable al vapor com el mateix arrebossat. I té un altre avantatge en edificis antics: té un aspecte mat i mineral, amb la profunditat de color dels acabats tradicionals, sense la brillantor plana d’una plàstica. Per això és habitual que la demanin els tècnics municipals a les façanes protegides.
Silicat, plàstica i calç, cara a cara
| Criteri | Silicat | Plàstica | Calç |
|---|---|---|---|
| Unió al suport | Química, mineral. | Pel·lícula adherida. | Mineral, per carbonatació. |
| Transpirabilitat | Molt alta. | Baixa o mitjana. | Molt alta. |
| Durada del color | Molt llarga; pigments minerals. | Mitjana; amb el sol perd color i pot fer farina. | Curta; s’ha de renovar més sovint. |
| Brutícia i floridura | Superfície mineral i alcalina, poc favorable a la floridura. | Pot retenir brutícia. | Alcalina; la pluja la renta. |
| Suport | Mineral; o silicat específic per a suports mixtos. | Gairebé qualsevol. | Mineral. |
| Aplicació | Exigent: suport, clima i proteccions. | Senzilla. | Ofici; diverses mans fines. |
La calç continua sent l’opció més fidel en alguns edificis, sobretot quan l’acabat original era de calç i es vol mantenir aquesta textura viva. El silicat s’acosta molt al seu comportament i dura força més.
On es pot aplicar
El silicat necessita un suport amb què reaccionar. Funciona sobre:
- arrebossats i morters de calç o de calç i ciment;
- pedra natural porosa i maó;
- formigó;
- pintures minerals antigues en bon estat.
El cas difícil és el més freqüent: una façana antiga pintada amb plàstica. Sobre una pel·lícula orgànica el silicat clàssic no té amb què reaccionar. Hi ha dos camins, i es tria després de fer proves a la façana:
- Retirar la pintura plàstica amb decapants i rentat fins a arribar al suport mineral. És el més net a llarg termini, encara que és més laboriós.
- Fer servir un silicat de tipus sol-silicat, formulat per adherir-se també a suports amb restes orgàniques ben adherides. Manté bona part dels avantatges del silicat.
Com s’aplica
Pintar al silicat demana més mètode que pintar amb plàstica. L’ordre habitual:
Diagnosticar i reparar
Revisar humitats, fissures i zones buides. Reparar l’arrebossat amb morters compatibles, minerals, i deixar-los curar abans de pintar.
Netejar el suport
Sense pols, brutícia ni restes soltes. Si hi ha floridura o algues, cal tractar-les abans.
Igualar l’absorció
Una imprimació de silicat diluïda assegura que el suport absorbeixi igual a tota la superfície i que el color quedi uniforme.
Dues mans de pintura
Amb brotxa o corró, moll sobre moll a cada pany i tallant per arestes o juntes, perquè no quedin empalmaments visibles.
Les condicions importen tant com el producte. No es pinta amb pluja, amb glaçada, a ple sol ni amb vent fort: el silicat necessita assecar-se a un ritme raonable per reaccionar bé. Per això les façanes es treballen amb la bastida protegida amb lona, seguint el sol al llarg del dia. I com que és molt alcalí, abans de començar es protegeixen bé els vidres, la pedra polida, l’alumini i les fusteries: un esquitx que s’asseca pot deixar marca.
Els seus límits (que també en té)
- No resol la causa d’una humitat. Deixa assecar el mur, però si entra aigua per una cornisa trencada o un baixant, això s’ha de reparar abans.
- No serveix per a qualsevol suport. No es fa servir sobre fusta, metall ni plàstics.
- Demana ofici. El silicat no perdona els errors de preparació ni de clima, i les reparacions posteriors es noten si no es fan bé.
- La paleta és mineral. Tons de terra, ocres, blancs i grisos amb molta riquesa, però no colors gaire saturats com els d’alguns pigments orgànics.
Cap d’aquests límits no pesa gaire en un edifici antic, que és justament on llueix més. Si la teva façana és de pedra, maó o calç i l’has de rehabilitar, val la pena plantejar-t’ho. Ho expliquem amb més detall a acabats en edificis històrics i, per a edificis de veïns, a façanes de comunitats.
El que més ens pregunten
Es pot pintar al silicat damunt de pintura plàstica?
Directament, no: el silicat necessita un suport mineral amb què reaccionar, i la pel·lícula plàstica ho impedeix. Cal retirar la pintura antiga o fer servir un sistema de sol-silicat pensat per a suports amb restes orgàniques ben adherides. Es decideix després de provar l’adherència a la façana.
La pintura al silicat és més cara?
El producte sol costar més que una plàstica i l’aplicació demana més preparació i cura. A canvi, en un suport mineral dura força més i no s’escrostona, de manera que el cost per any de vida de la façana sol sortir a compte. Cada cas es valora després de veure l’estat de l’arrebossat.
Serveix per a interiors?
Sí. Hi ha pintures al silicat per a interior, molt transpirables i amb una superfície mineral poc favorable a la floridura. Són útils en parets amb humitat de condensació, en soterranis o en cases antigues amb murs gruixuts.
Quant dura una façana pintada al silicat?
Depèn de l’orientació, del clima, de la qualitat del suport i de l’aplicació, però sobre un suport mineral sa dura força més que una pintura plàstica. El color envelleix de manera uniforme i, quan toca renovar-lo, n’hi ha prou de netejar i tornar a pintar amb el mateix sistema.
Es pot fer servir en un edifici protegit?
És un dels acabats que més es fan servir en edificis protegits, perquè respecta la transpirabilitat del mur i té un aspecte mineral. La decisió final, inclòs el color, la pren la direcció facultativa amb l’ajuntament en cada cas.
L’ha escrit l’equip tècnic de Lamper Soluciones de Acabado. És una guia general: el sistema adequat depèn del suport, de l’estat de la façana i del que indiqui el fabricant. Les fotos mostren façanes rehabilitades i no indiquen el producte utilitzat en cadascuna. Revisat l’octubre del 2026.
Una façana que s’escrostona?
Envia’ns fotos de la façana, de prop i de lluny, i digues-nos de quina època és l’edifici. Et diem què li passa i quin acabat li convé.