Salta al contingut
Soluciones
de acabado
638 38 49 52
Article · Terrasses i cobertes

Impermeabilitzar amb poliuretà líquid

S’aplica com una pintura i cura com una pell de goma: una membrana contínua, sense juntes ni encavalcaments, que s’adapta a ampits, embornals i cantonades. Ben feta, és una de les impermeabilitzacions més fiables. Mal feta, la gotera torna pel mateix lloc.

Lectura de 6 minEquip tècnic de Lamper

Terrassa amb revestiment continu vermell i mitja canya a la trobada amb els murs
Trobada amb el murMitja canya i revestiment continu
En poques paraules
  • És una membrana líquida que, quan cura, queda contínua i molt elàstica, sense juntes ni encavalcaments.
  • S’adhereix al suport en tota la superfície: si hi ha un dany, l’aigua no corre per sota.
  • Gairebé totes les goteres surten de les trobades: embornals, ampits, juntes i passos d’instal·lacions.
  • Si queda a la vista, necessita un acabat resistent al sol.

Què és i per què funciona

El poliuretà líquid és una resina que s’aplica amb corró, amb llana o amb màquina de projecció i que, en reaccionar amb la humitat de l’aire o amb un segon component, es converteix en una membrana elàstica, semblant al cautxú. A Lamper fem servir impermeabilitzacions de poliuretà líquid 100 % de Mamper.

El que la fa diferent d’una tela asfàltica o d’una làmina és que no té juntes. Les làmines es col·loquen en rotlles que s’encavalquen i se solden; cada encavalcament és un punt per on, amb els anys, pot entrar aigua. La membrana líquida es forma d’una sola peça sobre tota la superfície, puja pels ampits i envolta els embornals i els passos de tubs sense cap tall.

Té dues virtuts més. Va adherida en tota la superfície: si alguna cosa la perfora, l’aigua no corre per sota fins a sortir lluny del forat, de manera que l’avaria és fàcil de localitzar i de reparar. I és molt elàstica: s’estira diverses vegades la seva longitud sense trencar-se, cosa que li permet acompanyar les dilatacions de l’edifici i les petites fissures del suport.

Coberta plana impermeabilitzada amb una membrana contínua grisa de poliuretà líquid
Coberta impermeabilitzadaMembrana líquida contínua

Quan convé (i quan no)

És especialment bona en:

  • Terrasses i cobertes amb moltes trobades: ampits, xemeneies, claraboies, equips d’aire condicionat, antenes. On una làmina obliga a retallar i soldar, la membrana líquida simplement embolcalla.
  • Rehabilitacions sense aixecar el terra: en molts casos es pot aplicar sobre la rajola existent si està ben adherida, sense runa i sense sobrecarregar el forjat.
  • Cobertes de naus de xapa o fibrociment, per segellar encavalcaments, cargols i canalons.
  • Formes complicades: voltes, cúpules, jardineres o canals.

Hi ha casos en què no és la millor opció o en què cal un sistema concret: suports amb humitat permanent que no es pot eliminar, cobertes que es cobriran amb terra o grava sense la protecció adequada, o superfícies que tindran un trànsit molt intens sense un acabat pensat per a això.

Preparar el suport: la meitat de la feina

La membrana és tan bona com la seva adherència, i l’adherència depèn del suport. Abans d’obrir cap pot:

  • Sec. El suport ha d’estar sec. Una terrassa acabada de ploure o una solera amb humitat atrapada provoquen butllofes. Es mesura abans de començar.
  • Ferm. Les rajoles soltes, el morter que s’esmicola i les pintures velles mal adherides es retiren. El que no és ferm s’endurà la membrana amb ell.
  • Net. Sense pols, greix, molsa ni restes d’impermeabilitzacions antigues incompatibles. Sol caldre aigua a pressió, polir o fresar, segons el cas.
  • Amb pendent. Si l’aigua s’entolla, convé corregir-ho abans: la membrana aguanta l’aigua estancada, però un bassal permanent n’accelera el desgast i acumula brutícia.
  • Imprimat. Cada suport —formigó, ceràmica, metall, làmina asfàltica antiga— porta la seva imprimació. És el que assegura que la membrana quedi enganxada.

Els punts crítics: on neixen les goteres

Una superfície plana de membrana rarament falla. Les goteres neixen a les trobades, i per això es tracten primer i amb reforç:

  1. Trobada amb els ampits

    La unió entre el terra i la paret s’arrodoneix amb una mitja canya, perquè la membrana no treballi en un angle viu, i es puja per l’ampit fins que queda protegida sota el cavalló o un remat.

  2. Embornals i baixants

    Es netegen, es comprova que desguassin bé i la membrana s’introdueix a l’embornal, amb una peça o una malla de reforç. Un embornal mal resolt és la causa més comuna d’humitat al pis de sota.

  3. Juntes de dilatació

    Es respecten sempre. Se segellen amb un cordó i un material elàstic, i es reforcen amb una banda perquè la membrana s’hi pugui moure sense trencar-se.

  4. Passos de tubs i ancoratges

    Antenes, suports d’equips, baranes. Cadascun s’embolcalla amb malla i membrana fins a una alçada suficient.

Detall d’una coberta impermeabilitzada amb junta de dilatació i remat perimetral metàl·lic
Juntes i remats de cobertaImpermeabilització · detall
Treballs en curs sobre una coberta plana abans d’impermeabilitzar-la
Coberta durant els treballsPreparació del suport

La membrana, capa a capa

  1. Acabat de protecció

    Si la membrana queda a la vista, una capa de poliuretà alifàtic la protegeix del sol i permet triar el color. Amb àrid, esdevé antilliscant i transitable.

  2. Membrana de poliuretà

    Normalment en dues mans creuades, fins a arribar al gruix que indica el fabricant. És la capa que impermeabilitza.

  3. Reforços

    Malla o geotèxtil embeguts als punts crítics: mitges canyes, embornals, juntes i fissures.

  4. Imprimació

    L’adequada per a cada suport. Assegura l’adherència i segella el porus.

  5. Suport preparat

    Formigó, morter, rajola o xapa: sec, ferm, net i amb pendent.

El gruix és el que més importa de la membrana. Es controla pel consum de producte per metre quadrat i aplicant-la en dues mans, de colors diferents si es pot, per veure que no queda cap punt descobert. Una membrana massa prima pot semblar igual el primer dia, però dura força menys.

Si després s’hi ha de col·locar rajola a sobre, s’escampa àrid sobre l’última mà perquè l’adhesiu s’hi agafi, i abans convé fer una prova d’estanquitat inundant la terrassa durant unes hores.

Cinc errors que porten goteres

  1. Aplicar-la amb el suport humit o amb risc de pluja o rosada abans que curi. Surten butllofes i la membrana es desenganxa.

  2. Saltar-se la imprimació «perquè el producte ja s’agafa». Sobre alguns suports, al cap d’un temps, no s’agafa.

  3. Escatimar gruix: una mà estirada en lloc de dues amb el consum correcte.

  4. No resoldre les trobades: pintar el terra i oblidar l’embornal, la junta de dilatació o la pujada per l’ampit.

  5. Deixar un poliuretà aromàtic al sol sense capa de protecció. Es degrada, es clivella i perd les seves propietats.

Manteniment: poc, però s’ha de fer

Una coberta impermeabilitzada amb poliuretà demana sobretot revisions. Almenys un cop l’any, i sempre després d’un temporal fort, convé netejar els embornals i els canalons, retirar fulles i brutícia, i mirar si hi ha talls, cops o zones on l’acabat s’ha desgastat. Si n’hi ha, es reparen amb el mateix material, que s’adhereix bé a la membrana existent. Quan l’acabat de protecció es veu apagat, es renova: és molt més econòmic que refer la impermeabilització.

Ho expliquem amb més detall per a habitatges a impermeabilització de terrasses i cobertes, i per a naus a cobertes de naus.

Preguntes freqüents

El que més ens pregunten

Es pot impermeabilitzar sense treure les rajoles?

En molts casos, sí. Si les rajoles estan ben adherides i la terrassa té pendent cap als embornals, es netegen, s’imprimen amb un producte per a ceràmica i s’aplica la membrana a sobre. Les peces soltes o buides es retiren i es reomplen abans.

Es pot trepitjar una terrassa impermeabilitzada amb poliuretà?

Sí, si el sistema és transitable. Per a ús de vianants s’aplica un acabat de poliuretà alifàtic, sovint amb àrid perquè no rellisqui. Si hi ha d’haver taules, testos o molt de pas, es tria un acabat més resistent o s’hi col·loca un paviment a sobre.

Quant dura una impermeabilització amb poliuretà líquid?

Depèn del gruix, de l’exposició al sol, de l’ús i del manteniment. Una membrana amb el gruix correcte, ben protegida i revisada dura molts anys, i se’n pot renovar l’acabat sense refer tota la impermeabilització.

Quina diferència hi ha amb la tela asfàltica?

La tela asfàltica es col·loca en rotlles encavalcats i soldats, i es protegeix amb un paviment o amb grava. El poliuretà líquid forma una membrana contínua sense encavalcaments, adherida en tota la superfície, que s’adapta millor a les trobades complicades i pot quedar vista amb el seu acabat. Cadascuna té el seu lloc segons la coberta.

Es pot aplicar en qualsevol època de l’any?

Cal un suport sec, que no es prevegi pluja durant el curat i que les temperatures estiguin dins del marge que marca el fabricant. A l’hivern s’aprofiten els dies secs i les hores centrals; a l’estiu s’eviten les hores de sol més fort sobre superfícies molt calentes.

Sobre aquest article

L’ha escrit l’equip tècnic de Lamper Soluciones de Acabado. És una guia general: els consums, els gruixos, els temps i les condicions d’aplicació els marca la fitxa tècnica de cada producte, i el sistema es decideix després de veure la coberta. Revisat l’octubre del 2026.

Contacte

Una gotera que torna?

Envia’ns fotos de la terrassa o la coberta, dels embornals i de la taca de sota. Amb això et podem dir per on entra l’aigua i com ho resoldríem.

info@lamper.es · 638 38 49 52

WhatsApp