Esgrafiats i pintura mural
Esgrafiats de façana i d’interior, sòcols pintats i decoració mural. Els consolidem, els netegem i reposem el dibuix perdut amb morters de calç del mateix color i textura que l’original.
esgrafiat
es·gra·fi·at · m.
Decoració mural feta amb dues capes de morter de colors diferents: abans que la de sobre s’endureixi, es rasca seguint una plantilla i el dibuix apareix en dos tons. A Catalunya cobreix façanes des del segle XVIII fins al modernisme i el noucentisme.
Què li passa a un esgrafiat
Un esgrafiat és un morter de calç de pocs mil·límetres sobre el mur. Gairebé tot el que li passa té a veure amb l’aigua i amb el que s’hi ha posat a sobre amb els anys:
- Bufaments i zones buides: les capes es desenganxen entre si o del mur. Sonen a buit quan s’hi pica i, si no es fixen, acaben caient.
- Llacunes: trossos de dibuix perduts, sovint a les vores, al costat de baixants o on hi havia hagut un ancoratge.
- Sals i humitat: taques blanques i pols que es desfà; el morter es disgrega des de dins.
- Crostes de brutícia: el contrast entre els dos tons desapareix i el dibuix deixa de llegir-se.
- Repintades: capes de pintura plàstica que tapen el relleu i retenen la humitat. Són el dany més comú i el més evitable.
En la pintura mural i els sòcols pintats, les lesions són semblants: pèrdua d’adherència de la capa pictòrica, escrostonats, taques d’humitat i repintades.
Cinc passos, per aquest ordre
Saltar-se’n un és la manera més segura de fer que l’esgrafiat torni a fallar en pocs anys. Abans de començar, cal resoldre la causa: un baixant trencat o una cornisa que aboca aigua sobre la façana.
Diagnosi i registre del dibuix
Es localitzen les zones buides picant-hi suaument, es marquen les llacunes i les sals, i es calca el motiu allà on es conserva sencer. Aquest calc serà la plantilla per reposar el que s’ha perdut.
Neteja
Segons la brutícia: en sec, amb aigua nebulitzada o amb apòsits. Les repintades es retiren amb cura per no arrossegar la capa de color de sota. L’objectiu és recuperar el contrast entre els dos tons, no deixar el morter «com nou».
Consolidació i fixació
Les zones desenganxades es fixen injectant-hi morter de calç líquid; les vores de les llacunes se segellen perquè no continuïn perdent material. És la part que no es veu i la que més allarga la vida de l’esgrafiat.
Reposició del dibuix
S’apliquen les dues capes de morter de calç, pigmentades per igualar el color de cadascuna, i es torna a esgrafiar amb la plantilla treta de l’original: mateixa línia, mateixa profunditat de rascat, mateixa textura.
Entonació i protecció
Si cal, unes veladures de calç o de silicat integren el que és nou amb l’antic. Res de vernissos ni de pintures que tanquin el porus.
Edifici històric al costat del Liceu. La intervenció va incloure treballs a tots els interiors, a tots els esgrafiats, de les escales principals i del pati de llums.
El nostre responsable tècnic va ser l’encarregat de l’empresa especialitzada que va fer la feina.
- Lloc
- Barcelona, al costat del Gran Teatre del Liceu
- Any
- 2008
- Abast
- Interiors, esgrafiats, escales principals i pati de llums
No tenim fotos pròpies d’aquesta obra i no fem servir fotos d’altres. Si les recuperem, apareixeran aquí.
Quan el dibuix és de pinzell
Sòcols d’escala, sanefes, falsos marbres i sostres pintats es treballen amb la mateixa lògica que un esgrafiat, però sobre una capa molt més fina i delicada:
- Fixació de la capa pictòrica que s’aixeca, abans de tocar res més.
- Neteja de la brutícia i de les repintades posteriors.
- Estucat de les llacunes fins al nivell de la pintura original.
- Reintegració del color: imitant l’original o amb una tècnica que es reconegui de prop, segons el criteri de la intervenció.
Si el que busques és una pintura mural nova per a un habitatge o un local, en parlem a pintura mural i decorativa.
Sobre esgrafiats
Es pot pintar a sobre d’un esgrafiat?
No és recomanable. La pintura tapa el relleu i el contrast dels dos morters, que és el que fa el dibuix, i, si és plàstica, reté la humitat del mur. Si l’esgrafiat està brut o apagat, es neteja i, si cal, s’entona amb veladures de calç o de silicat.
I si en falta mig dibuix?
Gairebé sempre es pot reposar. Els esgrafiats solen repetir el motiu, així que una zona sana serveix de plantilla per a la que s’ha perdut. Si no en queda cap, es busquen fotos antigues o documentació de l’edifici. El que no fem és inventar un dibuix que no hi era.
Cal bastida?
A la façana, normalment sí: s’ha de treballar a l’altura de l’esgrafiat durant dies, amb bona llum i amb els materials a mà. En interiors, sol haver-n’hi prou amb una bastida mòbil o una plataforma.
Cal demanar permís a l’ajuntament?
Si l’edifici o l’esgrafiat estan protegits, gairebé segur que sí. La propietat o el seu tècnic tramiten la llicència; nosaltres hi podem aportar la descripció dels treballs i dels materials.
Un esgrafiat que cau a trossos?
Envia’ns fotos de prop i de lluny, i digues-nos on és l’edifici. Amb això ja et podem dir què li passa i com ho abordaríem.