Imitació de pedra i reintegracions
Quan un edifici creix o perd peces, el que s’hi afegeix s’ha de llegir com la pedra que ja hi era. En la remunta d’una façana de la Rambla de Catalunya, el nostre equip va imitar la pedra de Montjuïc en els elements nous perquè fossin iguals que els originals.
Dues feines que sovint es confonen
Totes dues acaben en una pedra que no desentona, però parteixen de situacions oposades: en una no hi ha pedra; en l’altra, la pedra és original i cal conservar-la.
Imitació de pedra
Per a elements nous que han de semblar de pedra: remuntes, reposicions de cornises, impostes o emmarcaments, i reparacions grans on ja no queda pedra per salvar.
Es treballa amb morters i estucs de calç carregats amb àrid de pedra i pigments minerals. El color s’ajusta amb mostres a l’obra, al costat de la pedra original i amb la mateixa llum, fins que no es distingeixen. Després s’hi dona la textura de la talla (abuixardat, apomaçat, escodat) i, si la pedra en té, la veta.
Reintegració de pedra
Per a pedra original amb pèrdues: escultures, motllures, capitells o carreus desgastats, trencats o descompostos.
Primer es neteja i es consolida el que queda. Després es reconstrueix el volum perdut amb un morter de reparació compatible, més tou que la pedra, perquè, si alguna cosa ha de cedir, sigui l’afegit i no l’original. En les pèrdues grans s’arma per dins amb vareta d’acer inoxidable o de fibra.
L’edifici es va remuntar: s’hi va afegir alçada. Els elements nous de la façana havien de quedar iguals que els antics, de pedra de Montjuïc, el gres de tons ocres i daurats amb què es va construir bona part de la Barcelona històrica.
El nostre equip va fer la imitació d’aquesta pedra en els elements nous, perquè l’ampliació no es distingís de la façana original.
- Lloc
- Rambla de Catalunya, Barcelona
- Any
- 2014
- Feina
- Imitació de pedra de Montjuïc en els elements nous de la remunta
- Objectiu
- Que el que era nou fos igual que la pedra original
Tota reintegració comença per una neteja
No es pot igualar un color sobre pedra bruta: el que sembla gris pot ser ocre sota la crosta. Per això la neteja va primer, i s’atura abans d’arrencar la superfície de la pedra.
En aquestes dues imatges de pedra es veu l’abans i el després de la neteja.
De prop, plec a plec
La imitació també pot ser pictòrica: el fals marbre i la falsa pedra pintats són habituals en vestíbuls i escales antics, i es refan amb pinzell. Prem una foto per veure-la gran.
Sobre la imitació de pedra
Es nota la diferència amb la pedra de debò?
Si està ben feta, a la distància normal d’observació, no. La clau són les mostres: el color s’ajusta a l’obra, al costat de la pedra original i amb la seva llum, i la textura es treballa amb les mateixes eines de la talla. Un morter del color correcte però llis es nota de seguida.
Per què no posar-hi pedra nova?
De vegades és la millor opció, i ho diem. Però moltes pedreres històriques ja no en produeixen, com passa amb la de Montjuïc, i una pedra «semblant» d’una altra procedència pot envellir d’una altra manera. La imitació permet igualar exactament el color i la textura, pesa menys i s’ancora més fàcilment en una remunta.
Aguanta la intempèrie?
Sí, si el sistema és l’adequat: morters de calç o de base mineral, compatibles amb el suport i amb la pedra del costat, i una bona resolució de les trobades perquè l’aigua no es quedi a la junta. És la mateixa lògica que fem servir en façanes històriques.
Es pot reparar una escultura de pedra trencada?
Sí. S’enganxen els fragments que hi ha, s’arma per dins si la peça ho necessita i es reconstrueix el que falta amb un morter compatible. El criteri sobre quant cal reconstruir (només el volum o també el detall) s’acorda abans de començar.
Una peça que ha de semblar de sempre?
Envia’ns fotos de la pedra original i de l’element que cal reposar, o el detall del projecte. Et direm com ho resoldríem.